Josefa (Pepita) FerrEr Lucas
Fue la primera jugadora de ajedrez española en alcanzar la categoría de Maestro Internacional Femenino. Fue ocho veces campeona de España, en los años 1961, 1963, 1969, 1971, 1972, 1973, 1974 y 1976, y resultó subcampeona en dos ocasiones, en los años 1957 y 1959. Fue cuatro veces Campeona de Cataluña de ajedrez, en los años 1956, 1958, 1959 y 1981.
Participó representando a España en las Olimpíadas de ajedrez en siete ocasiones, en los años 1974, 1976 donde se colgó la medalla de bronce por equipos, 1978, 1980, 1982, 1984 y 1986. Se clasificó dos veces para los torneos interzonales, clasificatorios para el Campeonato del mundo de ajedrez femenino, en el año 1973 en Menorca, acabó 14/20, por sus buenos resultados cosechados en este torneo la FIDE le otorgó el título de Maestra Internacional; y en 1985 en Zheleznovodsk acabó en 16/16. Poco más se sabe de esta gran jugadora desde que se retiró del ajedrez en 1990.
Unas de las grandes partidas que Pepita jugó, fue sin duda la que entabló con el que a la postre sería campeon mundial, Gary Kasparov, en Barcelona en 1984.
Nieves Garcia Vicente
Nació 23 de julio de 1955. Consiguió llegar a ser Maestro Internacional Femenino. Fue once veces campeona de España, en los años 1975, 1977, 1978, 1981, 1982, 1984, 1992, 1993, 1996, 1998 y 2003, hasta hoy día la más laureada en el campeonato nacional, y resultó subcampeona en seis ocasiones, en los años 1976, 1986, 1988, 1990, 2000 y 2007. Estuvo casada con el jugador Alberto Pastor que fue presidente de la Federación Castellana, anterior a la FEDA. Vivió en Madrid, y Canarias.
Actualmente reside en Zaragoza. Participó representando a España en las Olimpíadas de ajedrez en quince ocasiones, en los años 1974, en la cual se colgó la medalla de bronce por equipos y la medalla de plata individual en el segundo tablero; 1976, 1978, 1980, 1982, 1984, 1986, 1988, 1990, 1992, 1994, 1996, 1998, 2000 y 2004 y en el Campeonato de Europa de ajedrez por equipos en cuatro ocasiones, en los años 1992, 1999, 2001 y 2003, en el que fue su último gran torneo y que consiguió la medalla de bronce individual en el tablero reserva. Se clasificó dos veces para los torneos interzonales, clasificatorios para el Campeonato del mundo de ajedrez femenino, en el año 1979 en Alicante, acabó 9/18, y en 1982 en Tiflis acabó en 4/15. Escribió el libro Enseñanzas básicas de ajedrez, en el año 2000.
Os traemos una gran partida jugada en la olimpiada de 1984 en la cuál Nieves llevo a las piezas negras a una gran victoria para ella y para el equipo nacional, las blancas las mandaba la intratable hasta el momento, Gudlaug Thorsteinsdottir. 0-1
L’any 2015 arrel de la publicació d’un llibre sobre la historia de Torreforta, alguns dels veïns/veïnes van trobar a faltar les biografies d’algunes dones, que segons el seu criteri, havien tingut un paper important en la memòria històrica del barri. Entre aquestes dones, n’hi havia concretament dues, que van decidir treure de l’anonimat i de l’oblit per poder recuperar un trosset més de la memòria del barri. Les sra. Pilar Pradell Sabaté i la sra. Josefa(Pepita)Ferrer Lucas, ambdues estimades i valorades per les tasques humanitàries o culturals que havien realitzat a favor de la comunitat.
Amb l’afany de complir aquest objectiu, i pensant com podrien donar visibilitat a aquestes dues dones, alguns dels veïns i veïnes, es van reunir reiteradament i decidiren iniciar una campanya de recollida de signatures pel barri de Torreforta per tal que la Biblioteca Municipal de Torreforta i la plaça del Tarragonès, canviessin els seus noms i passessin a anomenar-se Biblioteca Municipal Pepita Ferrer i Plaça Pilar Pradells Sabaté. Van reunir-se amb diversos col·lectius dels barris de Ponent, L’Associació Primer de maig, El centre El Cargol, La F.A.V.T., La Federació Catalana d’Escacs, i diferents partits polítics de la ciutat. I al juny del 2019 els veïns varen explicar al nou alcalde la seva iniciativa, i varen presentar les signatures recollides.
El desembre 2019 van presentar al Ple Municipal una pregunta per tal que es discutís les possibilitats de posar el nom de Pepita Ferrer a la Biblioteca Municipal de Torreforta. Finalment en el Ple Municipal del 3 d’abril de 2020 s’aprovà el nou nom per a la biblioteca, així ara, tenim nom de dona.
Pepita Ferrer i Lucas (Barcelona, el 7 de maig de 1938 – Torreforta, 14 de gener de 1993), va ser la primera jugadora d’escacs catalana i espanyola a aconseguir la categoria de Mestre Internacional Femení, l’any 1974. Fou la primera jugadora capaç de competir amb possibilitats contra jugadors masculins a Catalunya. El mateix any de la seva mort la Generalitat de Catalunya, a proposta de la Federació Catalana d’Escacs, li concedia el guardó de Forjadora de l’Esport Català.
La Federació Catalana d’Escacs ha creat el premi Pepita Ferrer que anualment es concedirà al club que faci una millor promoció dels escacs femenins. Resultats destacats de les seves competicions. Va ser quatre vegades Campiona de Catalunya en els anys 1956, 1957, 1958, 1959 i 1981. Fou vuit vegades Campiona d’Espanya en els anys 1961, 1963, 1969, 1971, 1972, 1973, 1974 i 1976, i en resultà subcampiona en dues ocasions, en els anys 1957 i 1959. També fou el 1970 campiona absoluta de Tarragona. Es va classificar dues vegades per als torneigs interzonals classificatoris per al Campionat del món d’escacs femení, l’any 1974 a Menorca i en 1985 a Jeleznovodsk.
Pels resultats del primer Torneig Interzonal que va jugar, la Federació Internacional d’Escacs li va atorgar el 1974 la categoria de Mestre Internacional Femení. Pepita Ferrer va participar, representant Espanya, en set Olimpíades d’escacs entre els anys 1974 i 1986. A l’Olimpíada del 1976 va guanyar la medalla de bronze per equips. La seva passió pels escacs la va dur a realitzar una magnífica tasca d’ensenyament i promoció d’aquest esport per les comarques tarragonines.
Va ser professora d’escacs a les Escoles Sagrada Família de Reus i al CE Vilaseca, centres on ha format molts jugadors i monitors.
I tal com explicà el seu germà Manel Ferrer en la visita a la nostra biblioteca “Jugar als escacs era la seva vida i va sacrificar moltes coses, fins i tot, personals pels escacs”. Un orgull que la biblioteca del nostre barri porti el seu nom
wow.. muchísimas gracias por tu gran aporte al articulo Josep!! Además de un gran complemento, es muy interesante lo que cuentas. Moltes gràcies!!